Fem visible la feina dels traductors a la Setmana del Llibre en Català

L’Illa dels Llibres i APTIC organitzen el dissabte 5 de setembre al matí una jornada per conèixer la tasca dels traductors amb una taula rodona i presentacions de llibres.

 

L’Illa dels Llibres participa activament un any més a la Setmana del Llibre en Català. Aquest any dedicarem un matí a les traduccions a vàries activitats  a la  Plaça de l’Escriptura de l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.
Els actes són gratuïts

La feina del traductor cal reivindicar-la dia a dia, i no només cada 30 de setembre, que se celebra el Dia Mundial del Traductor. Cal reconèixer-ne la feina perquè deixin de ser els invisibles de la literatura i per aquest motiu hem preparat un matí dedicat a la traducció i als traductors amb la participació de L’APTIC (l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, La Breu Edicions, Edicions del Cal·lígraf i L’Illa dels Llibres.

ACTES PROGRAMATS DISSABTE 5 DE SETEMBRE

11.00
Presentació del llibre ‘’Apunts inútils’’ de Virgilio Giotti (Edicions Cal·lígraf)   que comptarà  amb la presència de la traductora Anna Cassassas que conversarà amb Jordi Milian, director de L’Illa dels Llibres.

11.30h
Presentació dels llibres La tarda del senyor Andesmas (Labreu edicions)  i Moderato Cantabile Club Editor) de Marguerite Duras
A càrrec de Ester Andorrà, Maria Bohigas, Marc Colell i Nú Miret. Presenta: Jordi Milian

 

12.00h Taula Rodona Traduir per als petits, un gran repte
Dedicarem una estona a reflexionar sobre les diferents modalitats de literatura infantil: el quadern il·lustrat, la novel·la per a infants, la novel·la per a joves, el còmic… Volem saber com afronten els traductors el repte d’apropar la literatura estrangera al públic més petit, tot i que no menys exigent, i la recompensa que això els suposa.
Modera: Jordi Milian (L’Illa dels Llibres)
Ponents: Aida Aragon Altarriba, Ada Arbós i Laura Escorihuela (sòcies de l’APTIC)

 

Des de l’APTIC asseguren que els contes i les històries acosten els infants a la vida dels adults i contribueixen al seu desenvolupament cognitiu. La literatura infantil fomenta els vincles afectius, serveix per superar pors i problemes emocionals i, a més, els nens que llegeixen acostumen a convertir-se en bons lectors durant tota la vida. En aquest camí, la tasca dels traductors és cabdal.

Quants de nosaltres no hem entrat a la literatura de la mà dels traductors sense saber-ho? Vam començar a interessar-nos pels llibres quan encara no érem conscients, ni tan sols, que existien les llengües. Primer miràvem els dibuixos, i de tant en tant, llegíem les paraules que els acompanyaven. I quan vam ser més grans, trobàvem algunes notes estranyes al peu. Al principi potser ens feien nosa, però amb el pas dels anys ens van acabar interessant molt; tant, que alguns fins i tot ens vam fer traductors.

Les traduccions ens van permetre endinsar-nos i familiaritzar-nos amb la nostra llengua, alhora que ens portaven a altres indrets i ens introduïen en altres cultures i maneres de fer.

Fem un homenatge als traductors/res i gaudirem d’un matí dedicat a ells i ens explicaran les seves experiències

Extret de: http://www.illadelsllibres.com/fem-visible-la-feina-dels-traductors-la-setmana-del-llibre-en-catala/

Diversitat

Capvespres als Jardinets

Aurum Translations va assistir ahir a l’event de

la Biblioteca Pompeu Fabra on es van cantar i recitar poemes en amazic, àrab, basc, danès, esperanto, grec, italià, llengua catalana de signes, occità, polonès, serbocroata, paixtu, persa i urdu…una molt bona vetllada !

Recital poètic. Dins el cicle Capvespres als Jardinets, que programa la Biblioteca Pompeu Fabra durant els mesos de juliol i setembre.

Lectors de diferents indrets llegiran en la seva llengua poemes i textos curts originals del seu país. Lluïsa Aranaz i Enric Domingo llegiran les lectures traduïdes al català. El recital s’acompanyarà de la música en directe interpretada per Xavier Rodon i altres músics.

FELIZ DÍA DEL LIBRO

Este año, el lema de la Asociación de Traductores e Intérpretes de Cataluña es “Las mil y una caras del del traductor”, con la etiqueta
#APTIC_SJordi podréis seguir toda la actividad del día, y si estáis por Barcelona, no dudéis en pasar por la parada en Paseo San Juan, número 1, entre Alí Bei y Ronda de Sant Pere.

 

Do you know how to say Happy New Year in any other languages?

Aurum Translations wishes you a Happy New Year 2015 and encourages you to say it in many other languages:

Language

Spelling

Pronunciation

Afrikaans Gelukkige Nuwejaar gha-likkikga-neeva-yaarr (“gh” is a throat scraping guttural sound)
Arabic سنة سعيدة sana sa’eedah
Basque Urte berri on err-te berr-rri on
Catalan Feliç any nou
Czech šťastný nový rok SHTU-stnee NO-vee rrr-ok
Dutch Fijne oudejaarsavond (Fine New Year’s Eve) / Gelukkig Nieuwjaar (Happy New Year) fei-nee ow-de-yaarr-sa-vont / ghu-lukkikgh-neew-yaarr
Estonian Head uut aastat hed oot ah-staht
French Bonne Année bon a-né
Gaelic (Scotland) Bliadhna mhath ur bleenah vahth oohr
German Frohes Neues Jahr / Gutes Neues Jahr frohes neuyis yar / gutes neu-yis yar
Greek Καλή χρονιά kali chronya
Hungarian Boldog Új Évet / Buék bawl-dawg-uuy-aevet / boo-ayk
Irish Athbhliain faoi mhaise dhuit / Bhliain nua sásta awh-tvleen fwee mm-hay-sheh gutch
Italian Buon anno / Felice anno nuovo bu-on ah-nno / fe-li-che ah-nno nuo-o-vo
Japanese あけましておめでとうございます akemashite omedeto gozaimasu
Korean 새해 복 많이 받으세요 seh heh bok mahn ee bahd euh sae yo
Maltese Is Sena it -Tajba iz sena it taybah
Mandarin Chinese 新年快乐 xīn nián kuài lè
Maori Kia hari te tau hou kia hari tay tau ho
Polish Szczęśliwego Nowego Roku shch-eng-shlee-vego novego roku
Portuguese Feliz Ano Novo fe-liz an-o no-vo
Quechua Allin wata kachun qanpaq (singular) / Allin wata kachun qanqunapaq (plural) all-yin wa-ta ka-chun kan-pak / all-yin wa-ta ka-chun kan-koon-a-pak
Romanian La Mulți Ani laa mooltsi ani
Russian С Новым Годом s novim godom
Spanish Feliz Año Nuevo
Turkish Mutlu yıllar (happy year) / Yeni yılınız kutlu olsun (May your new year be celebrated) moot-loo yill-lar / yen-ee yill-uh-niz coot-loo ohl-son
Welsh blwyddyn newydd dda BLOOdhin NEHwidh dha

Aprender palabras produce placer

Barcelona (Redacción).- Que el camino hacia la sabiduría conlleva un gran sacrificio es una verdad a medias. También hay placer en ello, y mucho. Tanto como cuando se hace el amor o se come chocolate, por ejemplo. Así lo apunta un estudio científico publicado ayer en la revista Current Biology. Investigadores de la Universitat de Barcelona (UB), del Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) y de la universidad Otto von Guericke de Magdeburg (Alemania) han descubierto que aprender palabras nuevas activa áreas del cerebro relacionadas con el placer y la recompensa en las personas adultas. Se trata de los mismos circuitos que responden a estímulos como la alimentación, el sexo, las drogas o el juego. Aprender, pues, es casi como una buena adicción.

Hasta ahora se sabía que la adquisición del lenguaje provoca la activación de circuitos corticales, pero este trabajo añade que las emociones también podrían jugar un papel importante en este proceso. “El objetivo del trabajo era ver hasta qué punto aprender un lenguaje podría activar estos circuitos del placer y recompensa”, explica , estudiante de doctorado de la UB-Idibell y primer autor del artículo. “Además, que el lenguaje se haya podido sustentar en circuitos de este tipo es una hipótesis interesante desde el punto de vista evolutivo”, añade. Así, la investigación “muestra un posible aspecto emocional en el desarrollo del lenguaje”, afirma Antoni Rodríguez Fornell, profesor de la UB e investigador Icrea del Idibell. Este punto podría abrir puertas a nuevas teorías del lenguaje que intenten explicar de qué manera diversas áreas de placer y recompensa pudieron influir en la aparición de uno de los instintos más básicos de los humanos: el deseo de aprender palabras y comunicarse.

Este descubrimiento confirma además que, en la edad adulta, la motivación por aprender un nuevo idioma se mantiene, lo cual nos ayuda a adquirir nuevas lenguas. Los científicos también creen que será útil para futuras investigaciones y terapias en pacientes con problemas de aprendizaje lingüístico.

El experimento se llevó a cabo con 36 adultos. Estos participaron en dos sesiones de resonancia magnética. En ellas, debían aprender el significado de palabras nuevas deduciéndolo a través del contexto. También participaron en una actividad de juego en la que debían apostar dinero. En ambos casos se activaron las regiones de motivación y recompensa del cerebro.

Aprender da placer, pero es que además, las personas que sienten con más intensidad aprenden rápido. Esta es otra de las conclusiones del estudio. Los investigadores reconstruyeron las fibras de sustancia blanca que conectan las diferentes regiones cerebrales de los participantes y descubrieron que las personas con una mejor conexión en el área de recompensa son capaces de memorizar más palabras y más rápido. Por otro lado, las informaciones que tienen asociadas una carga emocional se fijan con mayor facilidad.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20141024/54417468724/aprender-palabras-produce-mismo-efecto-sexo.html#ixzz3H3oCeihe

Your Morals Depend on Language

Very interesting research article published in Plos ONE…just some paragraphs to make you read it thoroughly at http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0094842

 

Should you sacrifice one man to save five? Whatever your answer, it should not depend on whether you were asked the question in your native language or a foreign tongue so long as you understood the problem. And yet here we report evidence that people using a foreign language make substantially more utilitarian decisions when faced with such moral dilemmas. We argue that this stems from the reduced emotional response elicited by the foreign language, consequently reducing the impact of intuitive emotional concerns. In general, we suggest that the increased psychological distance of using a foreign language induces utilitarianism. This shows that moral judgments can be heavily affected by an orthogonal property to moral principles, and importantly, one that is relevant to hundreds of millions of individuals on a daily basis.

People often believe that moral judgments about “right” and “wrong” are the result of deep, thoughtful principles and should therefore be consistent and unaffected by irrelevant aspects of a moral dilemma. For instance, as long as one understands a moral dilemma, its resolution should not depend on whether it is presented in a native language or in a foreign language. Here we report evidence that people tend to make systematically different judgments when they face a moral dilemma in a foreign language than in their native language.

We have shown that people’s moral judgments and decisions depend on the nativeness of the language in which a dilemma is presented, becoming more utilitarian in a foreign language.

La setmana del llibre en català (32a edició)

Barcelona, avinguda de la Catedral, del 5 al 14 de setembre de 2014

Durant 10 dies l’esplanada de la Catedral esdevindrà la Ciutat de la Lectura, amb les seves avingudes i places, les seves casetes de fusta i 105 expositors, que corresponen a 85 segells editorials, 17 llibreries, la Institució de les Lletres Catalanes i el Govern Andorrà. També hi trobareu l’iQuiosc.cat, un espai de 100 m2 amb una mostra de més de 300 revistes editades en català.
Cada plaça comptarà amb un escenari, on tindran lloc diferents activitats com ara presentacions, debats, lectures, contacontes i recitals.

Enguany, l’activitat recomanada per Aurum Translations és el 8 de setembre a les 17.30 h a la Plaça de la Paraula

Activitat gratuïta. Durada: 50 minuts.

Etiqueta #APTIC_Setmana

Editorials independents i traductors: cara i creu

Traductors i editors seuran plegats per compartir els seus punts de vista pel que fa a l’edició independent en català d’obres estrangeres. Posaran sobre la taula els aspectes positius i negatius de les complicitats que s’estableixen entre les editorials independents i els seus traductors i parlaran de les mancances i els reptes que es presenten en aquesta mena de projectes.

Traductors: Maria Rossich (sòcia de l’APTIC) (i altres per confirmar)
Editors: Aniol Rafel (Periscopi) i Laura Huerga (Raig Verd)
Moderadora: Bel Olid (AELC)

Activitat organitzada conjuntament amb l’AELC i l’associació d’editors independents Llegir en Català (Periscopi, Raig Verd i LaBreu) i emmarcada dins de la tarda de l’autor internacional.

El perquè dels sons d’un idioma

Al món hi ha 6.909 idiomes, segons un cens del 2009 presentat en un congrés etnogràfic a Dallas. Generalment s’assumeix que les diferències fonètiques dels idiomes són arbitràries, que depenen de l’aprenentatge i de la història de cada llengua concreta, inclosa la família lingüística a què pertany. Tanmateix, un article publicat a Plos One per investigadors de la Universitat de Miami, als EUA, indica que característiques geogràfiques com l’altitud i la proximitat a zones no habitables influeixen en alguns dels sons propis de cada idioma.

Tots els idiomes tenen una base exclusivament cultural i es transmeten per aprenentatge. No obstant, la nostra constitució biològica és imprescindible per generar tota aquesta riquesa lingüística, gràcies a un cervell prou complex per aprendre, reproduir i interpretar les paraules i les frases i a un aparell fonador capaç de produir i encadenar amb precisió multitud de sons.

Les vocals són més sonores que les consonants, i això permet que puguin sentir-se de molt més lluny. Diversos treballs han demostrat que les llengües pròpies dels climes tropicals utilitzen, en general i de mitjana, més vocals, i que la durada de la seva pronunciació és més llarga. Això és perquè fan molta més vida a l’aire lliure i, per tant, s’han de comunicar a distàncies superiors.

D’altra banda, els idiomes que s’han format i es parlen en zones amb certa alçada sobre el nivell del mar, especialment si estan a prop d’indrets inhabitables, presenten, en general, una abundància de consonants ejectives (com p , t i k ), que es fan amb la boca tancada o semioberta, a diferència de les vocals, la qual cosa ajuda a disminuir la quantitat d’aigua que es perd per evaporació en parlar. Aquest estalvi d’aigua és rellevant en climes àrids.

Podeu llegir l’article complet a: http://www.ara.cat/premium/ciencia/Le-influence-sons-Lescassedat-influeix_0_955704462.html

Translation in the European Union – Facts and Figures

The translation flow is an enormous challenge to the EU

 

Translation in the European Union - Facts and Figures

 

The translation flow is an enormous challenge to the EU. A serious amount of workforce is engaged as permanent or temporary staff, as trainees, freelancers and contractors. It is not possible to present the official figures of the entire translation staff outside and within the EU, as competitions are constantly being organized and especially with corporate contractors there would be no way to collect the number of translators, working part- or full-time on EU translation.

The First Official and Working Languages

The first Community Regulation determining official languages was passed in 1958: Regulation number 1 determining the languages to be used by the EEC. At the time Dutch, French, German and Italian were specified as the first official and working languages of the EU.

There are two main entitlements for languages with “official and working” status, as the website of the European Commission describes:

– documents may be sent to EU institutions and a reply received in any of these languages
– EU regulations and other legislative documents are published in the official and working languages, as is the Official Journal

Logically, the Regulation is amended every time a new language is added. Moreover, a special Council Conclusion 2005/C 148/01 was passed with regard to the use of additional languages within the Council. The Conclusion says that additional languages, other than the languages referred to in Council Regulation No 1/1958 “whose status is recognized by the Constitution of a Member State on all or part of its territory or the use of which as a national language is authorised by law”, may be allowed to use such a language as a means of communication between the member state and the European Parliament and Council (and other authorities) in certain cases, described in the mentioned Conclusion. An example of such a language is Catalan.

Even though all official languages are also theoretically considered working languages, in practice only three languages are widely and unofficially accepted as EU working languages – English, German and French. For EU citizens it is good to know that every EU official language can be used as a means of correspondence with the EU bodies. Moreover, according to the founding treaty of the EU, an EU national has the right to receive a reply in the same language.

Current Figures

In 2013, the EU increased its official languages with one more, after Croatia joined the Union on 1 July. Now they are 24 for the 28 member states. With the candidates countries Iceland, Montenegro, Serbia, the Former Yugoslav Republic of Macedonia, and Turkey the official languages may one day reach 29.

There are several responsible bodies in charge of translation, such as the two Directorates General for Translation of the European Commission and of the European Parliament and the Translation Centre for the Bodies of the European Union based in Luxembourg, which serve the EU agencies. The Centre currently has 210 staff members, 100 of them being translators. The other EU institutions also have their own translation units.

According to official figures from the Translation Directorate General of the European Commission, in 2012 it translated a total of 1 760 615 pages. The greatest percentage of translated pages was into English – 14,92%, followed by French (8,25%) and German (6,45%). Only 0,38% (6,680 pages) were translated into other languages apart from the official EU languages, which then were 23. The least translated target EU languages were Latvian and Estonian (3,41% each), Maltese (3,37%), and Irish (only 0,41%). In 2012 a total of 2 273 permanent and temporary staff was employed in translation, translators being 64,8% (1 474).

 

Extracted from http://one-europe.info/translation-in-the-european-union-facts-and-figures